Les meues dones
La ràbia la va matar.
Llavi contra llavi, dent contra dent...
Hi havia qui mostrava un interés,
exagerat, pel seu xapurreig.
N'hi havia qui no es podia aguantar el riure i li fugia.
Era, no obstant, obstinada i xarradora.
Mala combinació.
Una llarga conversa la rebentà.
2 comentaris:
Aquest poema/microrelat m'ha agradat molt. Potser el que més de tots els que t'he llegit.
Jo tampoc sé si és un poema o un microrelat.De fet li he provat totes les formes. I m'emociona que digues això perquè sempre l'havia pensat com inacabat.
Publica un comentari a l'entrada