Penso en tu: no seràs una simple il·lusió òptica?
Joan Fuster, Indagacions i propostes
Joan Fuster, Indagacions i propostes
No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això:
una dona.
Una dona com les altres,
com les que patixen,
com les que estimen,
com les que veuen i diuen,
com les que veuen i no diuen,
com les malaltes,
com les mutilades i les manipulades,
com les vençudes, les enganyades,
com les que parlen,
com les que callen,
com les que corren i no descansen,
com les de sempre,
com les invisibles...
En definitiva, una dona,
com totes,
viva i per sempre.
2 comentaris:
T'envie un correu i ja parlem...
M'agrada el poema, però em sona molt peyoratiu "no havia sabut ser res més que això", eixa frase a mi em sobraria, però només és la meua opinió.
Besets
Publica un comentari a l'entrada