Al principi van ser les mans.
Amb elles s'alimentava.
Aprengué un ofici.
El seu.
Fusta i mans acabaren per ser el mateix.
Mans fortes, hàbils, grans...
Veia la peça de fusta i
amb paciència,
amb constància, les seues mans
construïen una porta, aquella taula...
Ai! Ai! Ai! Tot té un preu.
Usar les mans i escapçar la vida.
Una peça més, una pena més...
Cosides i refetes,
mans que encara responien i creaven
per ell i per a ell.
Al final, ni una sola part no quedà ferida i marcada,
així el recorde.
Unes mans.
Una vida.
Amb elles s'alimentava.
Aprengué un ofici.
El seu.
Fusta i mans acabaren per ser el mateix.
Mans fortes, hàbils, grans...
Veia la peça de fusta i
amb paciència,
amb constància, les seues mans
construïen una porta, aquella taula...
Ai! Ai! Ai! Tot té un preu.
Usar les mans i escapçar la vida.
Una peça més, una pena més...
Cosides i refetes,
mans que encara responien i creaven
per ell i per a ell.
Al final, ni una sola part no quedà ferida i marcada,
així el recorde.
Unes mans.
Una vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada