Diari de nit d'una dona acròbata
Madurar és aprendre a mentir i a callar. N'hi ha qui madura molt ràpid, com les figues. N 'hi ha qui, com jo, madura més lentament com una taronja. Madurar és també deixar la innocència en l'armari d'hivern, entre bufandes, i posar-li boletes d'alcanfor. I entre figues, taronges i un poc de pols, aconseguim serenitat i més cares per a saludar.
2 comentaris:
Si madurar és això que tu dius, jo no maduraré mai. No soc jo "bocas" ni res. I, francament, no m'importarà no tindre més cares a les quals saludar.
Estimadíssima Carminera, a tu et puc dir, el que he amagat en la història. No madura qui vol, et maduren sense que tu vulgues.
Sent mol haver-te de donar tan males notícies!
Publica un comentari a l'entrada