L'home que va morir perquè volia
Ho deia. Ningú, però, s'ho volia creure. Va estar preparant-se. No volia viure, estava cansat i se li dóna tanta importància a coses que no en tenen. Els anys passen i cansen. Tenim dret a viure. Tenim dret a morir. Ho deia i ningú li feia cas. Calla, home!
En morir el fill va entendre que el seu temps havia passat. Necessitava, no obstant, assumir tranquil·lament la seua decisió, la seua última decisió... Li costava. Era un home pràctic, però li costava... la dona, les filles, les netes, el nét, el què diran... Passà l'any i ho aconseguí.
Ell volia morir. Què tens? —pregunta la dona—. “Calla i dorm”, ell que li respon. “Tinc el que vull, tinc la mort”... i tancà els ulls i descansà.
Comentaris
Doncs sí, estic amb ell. Tenim dret a morir igual que tenim dret a viure. Totes dues coses, la vida i la mort van unides. I com que ell ho tenia clar i ho volia, dons ho aconseguí. Ho celebro
Ja t'havia dit que m'agrada molt, i molt la nova capçalera?
B7s
No, no m'havies dit que t'agradava el nou banner. Me n'alegre, perquè els cirerers d'arboç són una espècie oblidada, però que conté tota la varietat i la bellesa, totes les textures que m'agradaria mostrar, i per això l'he triada.
Sobre la trilogia. Ahir en penjar el quart i últim post de la série pensava en fer, o no fer l'avís sobre el joc de tres que en són quatre. No saps com m'ha alegrat el dia, que t'hi hages fixat. I encara m'ha agradat més la teua visió del trébol.
Gràcies, gràcies, gràcies.
La mort i la vida estan molt a prop, tan que ni d'una ni de l'altra ens en podem escapar. I nsí, per més que racionalment pugam entendre i respectar algunes decisions, el dolor, la pena i l'estupefacció no ens abandona mai.
M'alegre que el món siga tan menut! Una bona senyal.
De Xavi tinc un record molt especial durant un dels estius que vam estar a casa seva: Ell i els meus dos fills dins la piscineta inflable i tots tres rient, mullant-se i jugant. Pensàvem que en qualsevol moment esclataria.
Ara en aquest moment penso que sí, que és bo que sigui tan menut.
Clar que sé qui ets, i plorar és bo per a l'ànima!
Publica un comentari a l'entrada