dissabte, 26 de desembre del 2009

Diari ocult de Nadal (II)


Dum spiro, spero

Segon dia de Nadal, en queda un tercer? Nadal és com Pasqua?  o tres, o no res? I mentrestant consumim temps. Som, bàsicament, consumidores de temps. I el temps corre. Vivim en les trinxeres i la nostra lluita és cos a cos. Una lluita cruenta, inacabable, de dia a dia...El nostre espai més valuós, el cercle de 50 cm que ens aïlla, el que envaeixen les festes i l'alcohool, el salvarem? Arribarà a cap d'any? Temps de Nadal, temps de pànic! On queda la intimitat? Eixe espai entre un jo i un nosaltres, és on lliurem les pitjor i més dures batalles, és, també, on deixem passar l'amistad i l'amor. Greu error. I tornem a començar.
Ciceró, ens acompanya la reflexió, respire, espere.

2 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

molt bones festes a tu i a la teva família !!!

un fort petó

Anònim ha dit...

Alerta amb els dits, que sempre acabem per xuplar-nos-els!

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir