Amb el pastís de nadal i el torró de Xixona, pessiguem un poc d'enveja i alguna peça d'odi. Sucre, ametlla, i maldat, aliments que podrixen el cos. Encara busque un lloc on estar. Un dia de festa és infinit i tens temps de ser tres o quatre dones diferents: la que renta, la que escriu, la que llig i passeja, la que es manifesta...He passat mala nit, perquè les discussions, les que fem i les que evitem, deixen rastre, marques que no se'n van. No ser valorada, sentir el menyspreu, se'm queda en els plecs de l'ànima, i em punxa. Em desvetlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada