Acaba d'arribar el seu tren. Massa prompte. Se sent insegura. Incòmoda. Avança. Torna a mirar la pantalla mentre camina. S'atura. Allí, enmig de l'estació de trens no sap què fer. És massa d'hora! Sents els tics, tots els seus tics. Ara un ull, i l'altre, sense control. No pot estar ací, palplantada, sense avançar. Tampoc pot tornar al tren, la seguretat. La seua seguretat i la calma. Per què la jornada de treball hui ha sigut més curta? Eixe temps que li sobra l'aboca a la desesperació.
I li cau una bossa. I després li'n cau una altra. En intentar recollir-les se li escapa el contingut de la bossa de mà, s'escampa pel terra. Hi ha qui s'ajoca i l'ajuda. I durant un breu instant sent la solidaritat d'un altre ésser humà, això la reconforta. El temps, que la persegueix l'atrapa. S'ha acabat. Són les set de la vesprada.
L'estació central ja no serveix de refugi, reprén el camí cap al seu martiri, cap a sa casa, cap al seu home...
6 comentaris:
Hola Rosa , Hola Manola,
me parece interesante el planteo del micro, la vaga espera en la estación o la torpeza con las bolsas, no dejan de igualarla a tantos (cada día más) que han hecho de las estaciones y los trenes su casa o su modo de vida (suelen recibir con música a la gente que va o viene de sus asuntos mediodormida o cansada).
a "la dona de les bosses" sólo le queda no volver un día a casa y ver que pasa ¡ya me gustaría conocerla desertando de esa manera!
salut i bon any
hugo
Bon Nadal per a tu (vosaltres) també.
M'agraden i m'inspiren els trens, són els grans camins moderns. mira't si t'abellix els relats de la série El tren.
bones festes o totes i tots.
M'ha agradat molt, ès un relat que et convida a pensar. Bon Nadal
Bones festes i bon any!
Una abraçada!
Bon nadal, i no oblideu que celebrem les festes del sol i no les dels cristians!
Nosaltres comencem una nova sèrie de relats, per celebrar que estem vives i estimem i ens estimen: Diari ocult de Nadal.
a disfrutar!
Publica un comentari a l'entrada