“Què fas ahí”, li deia sa mare.
“Per què no jugues amb mi?”,
la germana.
“No saps qui sóc?”
son pare que no gosava ni guaitar.
“No em miraràs mai més?”
li deia la seua amiga.
Però el xiquet no sentia res.
La caixa de fusta se'l va engolir,
eternament seu
i sord
i de quasifusta.
“Per què no jugues amb mi?”,
la germana.
“No saps qui sóc?”
son pare que no gosava ni guaitar.
“No em miraràs mai més?”
li deia la seua amiga.
Però el xiquet no sentia res.
La caixa de fusta se'l va engolir,
eternament seu
i sord
i de quasifusta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada