“Què fas ahí”, li deia sa mare.
“Per què no jugues amb mi?”,
la germana.
“No saps qui sóc?”
son pare que no gosava ni guaitar.
“No em miraràs mai més?”
li deia la seua amiga.
Però el xiquet no sentia res.
La caixa de fusta se'l va engolir,
eternament seu
i sord
i de quasifusta.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada