diumenge, 14 de febrer del 2010

El xiquet que va morir




 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ell sabia que moriria.
Tenia ràbia, tenia por,
sentiments —tan contradictoris—
que li omplien el cos i l'ofegaven.
Una llàgrima.
Silenci.

El dolor, sempre el dolor,
ara ja tan conegut com insuportable.
Va decidir que era millor no parlar.
Va decidir que el descans era la seua millor opció.
Mai s'havia estimat tant la vida i
per això va decidir que morir era el seu millor gest.

Mai més no estarà amb nosaltres,
però una decisió així sempre s'ha de respectar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir