1 any, 15.000 entrades, 250 post, Arcimboldo, La primavera i Papasseit



La casualitat, la vida, reuneix en el mateix punt del temps i l'espai 1 any de vida del blog- que nasqué a prop del foc de les falles i per fugir del soroll humà de la multitud-, reuneix un número màgic de creació-impossible de pensar en el moment de començar- 250 entrades, i un constant desassossec- seré capaç de penjar-ne un més?. Com els números són més màgics que les paraules, s'uneix a la celebració la complicitat de lectores i lectors del blog, 15.000 visites- quasi la meitat d'habitants del meu poble- una barbaritat!

 I com el que construeix els nostres records és estrany,  s'han trobat en elmateix punt dels meus records i les celebracions, la primavera d'Arcimboldo i  la primavera  Joan Salvat Papasseit. El meu regal, el vostre regal:

RES NO ÉS MESQUÍ
A Josep Obiols

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern — Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

(L'irradiador del port i les gavines)
 

Entrades populars