Vés al contingut principal

Dia mundial de la poesia: Josep Palacios, el poeta que juga

Toca hui celebrar el dia mundial de la poesia, no en sóc massa partidària de celebracions mundials, no obstant  després de falles, ho trobe apropiat, refrescant, esperançador. Per unir-me a les celebracions he triat  vells coneguts, que a més a més han creat junts i són riberencs. 

La imatge és un detall de les il·lustracions de Manolo Boix , per a La serp, el riu. 
 
El fragment de poesia que haureu de llegir en veu alta o a cau d'orella, i que ha estat editada per un altre suecà, Toni Furió, és l'última obra de Josep Palacios, Un nu. 

Del poeta que juga diuen que és"Hermètic, poc procliu a l'exhibició pública, gairebé secret, ... ha creat un món propi, un univers literari exuberant, ple d'incitacions a la descoberta, d'indagacions metafísiques i de preguntes de resposta gens fàcil."


Un nu, josep P.
fragment

“¿Què et sembla, que era jo un escriptor fi? Delicat en la forma, delicat en el fons, dret i tombat?
No sóc bareloní ni alacantí, ni ní,
jo:jo sóc del terròs, no del de sucre, que quedi ben clar.
I encara que els palaus mai se m'acabaran, com em deia el meu pare, no en tinc ni un d'habitable.
...
¿ I la moral és fer o no fer?
¿Callar religiosament, cridar religiosament?
¿Quina, o una i una, per donar la mateixa cara a tots els déus?
¿Callar cridant, cridar callant? ¿Sense condicions?
Quan crido, sento com se me'n va la veu, fins a desaparéixer;
quan callo, que el silenci ve cridant contra mi, sense missatges, que ni a plena veu em diuen què.
¿És mostrar o no mostrar:
això, què?
Som culpables, instal·lats en la mandra, gimnàstica afí, segons qualsevol ètica,
i fins sense cap ètica.
...
¡Literatura!
Per a un literat com cal, tot és literatura, veritat revestida de mentida,
i, si vol, pot trair els seus lectors, però els pitjors lletraferits el volen redimir
perquè el seu llapis és el dit diví de la creació.        ¿Sí?
[sic]
de la destrucció. ¿No?
[cis]”

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…