Donueta 7: sorda

Al principi va pensar que algú l'havia maleïda i s'entristí. Tracta poc en pensar que ella no es mereixia el tracte cruel de la vida, i la ràbia la va consumir. Poc de temps necessità per odiar la humanitat i el seu veïnat. Tres mesos més tard, començà a asserenar-se. En curar-li-se les ferides, el dolor deixà pas al silenci. Ha passat un any, la desesperació, la melancolia, la tristesa han fugit. El seu íntim i estimat silenci només li deixa sentir tendresa, compassió i felicitat.