Busca cada dia la taula del bar de cafés per mirar obscenament les tendres criatures africanes, cubanes i centreeuropees que serveixen. Exòtiques, joves, mal pagades i, alhora, agraïdes per haver aconseguit eixir del seu infern. I el violador se les pren cada matí, amb el tallat. A totes, una per una, una a una. Busca com els carronyers una bona posició.
Mentre la resta de clientela del café mira el carrer, o no res, el got de café amb llet o la seua desgràcia, el violador mira el seu premi i fa bava. Com els caragols. I calcula. I té eixe somriure de qui sap que pot arribar a ser molt perillós. I notes com, mentre les mira i les mira de dalt a baix, els seus pensaments delictius li omplin l'ànima negra i perversa i ragen per la boca. Gota a gota.
I fita. I les atrapa, un segon, només un segon per demanar el conte. I veus clar què vol fer. I ho veus, però no pots, ni ho pots, impedir.
I s'acaba el tallat i, amb les ulleres al pit, reprén la marxa quotidiana des del tren a la ferreteria. Ha de posar-se al dia amb l'encàrrec que li van fer anit. I es mira les mans rebentades pel tacte del ferro i, per un instant, torna al café i a les xiquetes i la seua pell que només abasta amb el tallat del matí. I cada dia està més decidit a fer-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada