dimecres, 17 de març del 2010

El xiquet de la lluna



El xiquet volia ajudar la lluna
que s'havia ferit amb el cristall.
Sa mare no volia.
La lluna és perillosa!
Les nits es feren roges i càlides.
El xiquet s'escapà i cridà la lluna.
Va prometre que mai més miraria el que estava prohibit.
El xiquet els salvà però no tornà a ser el mateix.
Ni sa mare tampoc.

El millor, però és no comentar res davant seu.

1 comentari:

MGJuárez ha dit...

Moltes felicitats! Fa res l'he vist al face. Sempre es molt agradable vindre a llegir, és molt estimulant aquest espai.

Gràcies.
Montse.

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir