La dona que deixà de caminar

Donueta pensant
Manola Roig

















S'aturà. S'ofegava. Massa camí.
Ja no podia tornar.
Tants anys
i s'havia allunyat tant del principi que començà a sentir-se sola.
Mirar cap endavant era pitjor. El camí? No n'hi havia! Pura desesperació.
S'ofegava. Perdé la consciència. Caigué.
Tenia ara una nova posició en el món, una posició horitzontal.
I el món canvia.
Mirà cap a dalt i n'hi havia una altra dona que havia deixat el camí.
Mirà cap a baix, i també. Es posaren a xarrar.

De fet, han canviat el camí per la conversa.
Avançar no avancen però tampoc es cansen ni les cansen.
Qüestió de prioritats!

Comentaris

Anònim ha dit…
Coses de dones!
Carme Rosanas ha dit…
La posició horitzontal és genial sempre... :)

Te'n recorde del teu torn a Personatges Itinerants? Dilluns o dimarts ...
zel ha dit…
Un plantejament interessant, caram, mooooolt interessant, m'ho hauré de rumiar...
Anònim ha dit…
Zel i Carme, si ens acostumem a les posicions perdem noves possibilitats.
Gràcies pels comentaris, sempre m'alegra el post.