divendres, 19 de març del 2010

La dona que deixà de caminar

Donueta pensant
Manola Roig

















S'aturà. S'ofegava. Massa camí.
Ja no podia tornar.
Tants anys
i s'havia allunyat tant del principi que començà a sentir-se sola.
Mirar cap endavant era pitjor. El camí? No n'hi havia! Pura desesperació.
S'ofegava. Perdé la consciència. Caigué.
Tenia ara una nova posició en el món, una posició horitzontal.
I el món canvia.
Mirà cap a dalt i n'hi havia una altra dona que havia deixat el camí.
Mirà cap a baix, i també. Es posaren a xarrar.

De fet, han canviat el camí per la conversa.
Avançar no avancen però tampoc es cansen ni les cansen.
Qüestió de prioritats!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Coses de dones!

Carme Rosanas ha dit...

La posició horitzontal és genial sempre... :)

Te'n recorde del teu torn a Personatges Itinerants? Dilluns o dimarts ...

zel ha dit...

Un plantejament interessant, caram, mooooolt interessant, m'ho hauré de rumiar...

Anònim ha dit...

Zel i Carme, si ens acostumem a les posicions perdem noves possibilitats.
Gràcies pels comentaris, sempre m'alegra el post.

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir