Vés al contingut principal

EL conte comptat a 365 contes



Tenia els dies comptats, 365, ni un més. M'ho va explicar una metgessa simpàtica i empàtica just el mateix moment en què s'acabaren les proves, doloroses i molestes, que només van servir per determinar que la meua malaltia, irreversible i estranya, em mataria. Aquell hospital de vistes idíl·liques, tenia més pensionistes per metre quadrat que els berenars de la Diputació de València. Confesse que la serenitat i seguretat amb què m'anuncià el meu final em semblaren envejables, admirables. Ni dubtes, ni subterfugis, ni vacil·lacions, 365 dies i ni un més.
Aquella doctora sabia què tocava fer i ens proposà, allí mateix, un pla de treball i un pla de vida. Per a nosaltres tanta fermesa era com l'alé de Déu i l'esperança i la rutina, i el no pensar en res més que en obeir. Nosaltres que ni diners havíem dut damunt, ni roba per quedar-nos, que no havíem canviat l'oli del cotxe, ni recordàvem on estava el testament..., nosaltres ens rendírem davant tanta calma i seguretat.
El meu era un cas tan estrany, d'una malaltia tan rara que calia estudiar cada segon de la meua vida, de la meua pròxima mort. I documentar-la. Vaig signar en aquell moment de confusió tots els permisos legals que em posaren davant. I en poc més de 3 mesos em trobí amenaçada de mort, observada per tota mena d'individus, filmada per l'endret i pel revés, sense intimitat, incòmoda, tractada com un experiment, humiliada i sense el meu olor de dona. Sense llibertat.
El matí que no em deixaren baixar a xarrar amb les meues amigues de l'entrada, vaig entendre la magnitud del meu error. Fúria, ira, depressió, claredat, estratègia i un pla per a la venjança han ocupat tot el meu temps. L'equip que m'ha acompanyat cap al descans definitiu que per a mi suposarà la mort, no sap què els he preparat. A elles i a ells. Com en les tombes antigues de les reines i faraons egípcis, els meus nous servidors m'acompanyaren en l'últim ritus funerari. I així els 365 dies seran el final, esperat per a mi i sobtat per a la resta. I és que la mort ens iguala.

Nota de l'autora: Sense proposar-nos-ho hem acabat jugant amb les paraules. L'amiga Bajoqueta ha canviat el títol que li havia enviat per Dies comptats, una correcció que m'ha fet pensar en una nova manera de veure-ho, per què els dies els he contat, encara que la protagonista els comptara. En fi, coses de la llengua.

La col·laboració en el seu blog ha estat entretinguda i gratificant. Allí podeu trobar de part de vidapervida tres històries. El blog està a punt d'acabar el motiu pel qual va crear-se, hui ja té 362 dies.

Estimadíssim Marc
Silencis
Dies comptats

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…