Fragments de poesia.De poeta a poeta: Salvador Jàfer i Josep Porcar

Una casualitat com les que fan "rodar" la xarxa - permeteu-me la broma- m'ha fet arribar al post de hui. Poc habitual, però necessari.

Hi ha poetes- hómens i dones- excessius, exclusius, furiosos, compromesos, desconeguts, imbècils, desmesurats, barbuts, mínims, floridors, especuladors de paraules, amos de l'univers, dictadors de normes, poetes santvicent que senyalen amb el dit, poetes de l'infern, dolços, incauts, medidors, egolatres...
I després hi ha mestres que porten les paraules enganxades als dits i saben com deixar-les en ordre, per a totes i per a tots. N'hi ha de ben poquets- hòmens i dones- d'estos que enganxen paraules. La xarxa ens en mostra alguns, només hem de saber seguir el rastre. Per a fer-ho, un poc de silenci i molta concentració.
El camí des del blog de Jàfer, La terra d'enlloc, arribà a la poesia de Josep Porcar i d'allí, i gràcies a la meua poca habilitat amb les noves eines, a obtindre com a regal tots Els estius.
Compartisc la reflexió de Jàfer i les notes de Josep Porcar:" L'edició digital d'aquest llibre ha representat, en part, un primer assaig del que podria ser un suport molt digne per a la poesia escrita, un sistema de publicació que prescindeix de la imprempta..." "...deixe ací els meus versos amb l'esperança d'haver commogut algú amb els sentiments que jo mateix vaig reviure en escriure'ls."

Passem l'estiu amb el poeta:

Podries deixar que el vent torne
a endur-se la veu de les paraules
i, de vell, recordar que vas ser poeta
fent recapte ronyós d'albirs renunciats.
Però encara ets a temps d'aprendre
que l'estiu formidable que inaugures
pot lluir l'infinit, que els horitzons poden
ser verticlas, que amb la mandra dels déus
hauries de poder, també tu, segrestar el sol.
Quin raig podria moure's idealment,
per unanimitat, sense exigir res a canvi?

Entrades populars