Passa al contingut principal

Les companyes de la xarxa feminista demanen ajuda contra els atacs de la dreta a la Llei de violencia de gènere. 
Vidapervida es suma a la protesta-reivindicació. Les dones i els menors continuen sent els elements més vulnerables del nostre món tan modern i civilitzat.

Si dubteu mireu el blog de Lydia Cacho, i el que diu en el seu llibre Esclavas del poder: "en España las mafias de la prostitución forzada dirigen 4.000 burdeles, con unas ganancias de 18.000 millones de euros al año. Hasta 1,39 millones de niñas y mujeres se convierten en esclavas sexuales cada año." Ho reprodueix Público i a El País.
I les activitat de defensa de les dones contra la violència continuen sent perilloses. Defensar les víctimes, perillós, no és increïble??  Així la periodista torna a estar amenaçada. La primera volta que la van detindre i agredir havia deunciat una xarxa de pederastes. 
Segur que era gent que com Monseñor Cañizares pensava que era pitjor "abortar que abusar de niños"

Som o no som una societat malalta???


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f