 |
| L'autèntic xiquet pilota |
No li agradava caminar.
Es passava el dia botant.
Botava tant que la forma del seu cos canvià.
S'assemblava cada dia més a una pilota
i botant botant
se'n va eixir per la finestra
just en el moment que sa mare li portava el berenar.
Sa mare ja no l'ha tornat a veure mai més,
la mania del seu fill l'ha fotuda per a sempre.
I això que ella no parava de dir-li-ho.
Fill, no botes!!!
2 comentaris:
Molt bonic, em recorda una mica a "El vendedor de logaritmos" de Pérez Estrada. No és que li semble, és la magia que despren. Petonets
dolors
Gràcies Dolors, el teu comentari m'ha animat a reprendre un treball a mig fer.
Ens veurem?
Publica un comentari a l'entrada