Al sol del migdia
“La umanità, bella parola piena di vento”
Il giorno della civetta, Leonardo Sciascia
A vora mar he pogut observar, fins estar-ne ben farteta, la varietat tipològica del sexe masculí. A mon pare li sentia explicar una i mil vegades una taxonomia masculina i “de casino” que comentaven en les partides de xamelo. Deia ell que els mascles es dividixen en “hòmens, homenets, homenicacos, cagamandúrrios, ‘manillars cachos’ i ‘paperets de llimonà’”. Mon pare ni sap italià ni mai ha llegit Leonardo Sciascia, ni ha visitat Itàlia, ni al nord ni al sud, però la seua taxonomia s’assembla –i molt– a la que explica un dels personatges de la novel·la Il giorno de la civetta, mentre l’interroga el briggadiere: “ Io ho una certa pratica del mondo… la umanità, bella parola piena di vento, la divido in cinque categorie: gli uomini, i mezzi’uomini, gli ominicchi, i (con rispeto parlando) pigliainculo e i quaquaraquà…Pochissimi gli uomini; i mezz’uomini pocchi… ominicchi: che sono come i bambini che si credono grande… e i pigliainculo, che vanno diventando un esercito… E infini i quaquaraquà: che dovrebbero vivere con le anatre nelle pozzanghere…”.
A favor dels hòmens he de dir que en conec i m’agraden. Alguns, fins i tot, me’ls estime. Els homenets m’havien paregut suportables fins que me’ls trobí vestidets amb banyadors impossibles i barallant-se amb les veïnes per un mosset d’arena. Els homenicacos –esperpèntics– que passegen les seues mirades obscenes pels pits i els culs de les dones i les criatures, sempre m’han provocat mal de ventre i desig de venjança. Els cagamandúrrios quedaran per sempre lligats a les neveres blaves que arrosseguen al sol del migdia. Cas a part representen els piglianculo e i quaquaraquà, que en versió autóctona son exactament els 'manillars cachos' i els paperets de llimonà. Llàstima que dels nostres no se n’haja parlat en la literatura, perquè crec que s’ho mereixen tant o més que el propi Tirant lo Blanch.
4 comentaris:
Potser, un dels apunts més exquisds que hagi llegit els darrers dies, aquí, al meu Empordà, també ho deia el meu sogre, "hi ha homes, homenets, homenassos, cagamandúrries i alguns que com jo, hi són perquè al món hi ha d'ahver de tot", clar que la seva categoria no la definia amb un nom concret. Pel que fa a la teva estimació cap als tipus, jo la subscric!
Petonicos!
M'alegra saber que el món és un mocador i que el Mediterrani existeix. Hi ha una part de nosaltres que perdrem amb la coca-cola i les séries americanes. T'agraisc el cumpliment. Per cert, el teu sogre és tot un personatge. Com ho era el meu. Llàstima de tantes coses que perdrem.
Per cert, l'apunt té una segona part que penjaré demà.
Hola soy Edu! Nose si te acuerdas de mi,pero la última vez que nos vimos fue con tu querida sobrina de rizitos en el museo de valencia.No es que fuera una visita muy agradable que digamos puesto que me pillasteis en una situación un tanto íncomoda.
Por cierto!adoro tu blog y el BESTIOLARI tambien! Que deberían entrar todo aquel que odie o le apasionen los animales ¿cierto rosa?
Bueno espero verte pronto junto a la adicta a Coca-cola, Lola(la anónima :D), a pepe y a su hija y a otros no nombrados que permaneceran en el anonimato.
Un saludo desde el más allá,
Edu Feliz Navidad.
PD:un abrazo y millones de besos de parte de tu sobrina.
Però Edu, has vist el facebook i la foto o no???
Dis-li a la meua neboda que també la volem i l'enyorem.
Publica un comentari a l'entrada