Vés al contingut principal

Dia 10: piglianculo e i quaquaraquà

Al sol del migdia


“La umanità, bella parola piena di vento”
Il giorno della civetta, Leonardo Sciascia

 A vora mar he pogut observar, fins estar-ne ben farteta, la varietat tipològica del sexe masculí. A mon pare li sentia explicar una i mil vegades una taxonomia masculina i “de casino” que comentaven en les partides de xamelo. Deia ell que els mascles es dividixen en “hòmens, homenets, homenicacos, cagamandúrrios, ‘manillars cachos’ i ‘paperets de llimonà’”. Mon pare ni sap italià ni mai ha llegit Leonardo Sciascia, ni ha visitat Itàlia, ni al nord ni al sud, però la seua taxonomia s’assembla –i molt– a la que explica un dels personatges de la novel·la Il giorno de la civetta,  mentre l’interroga el briggadiere: “ Io ho una certa pratica del mondo… la umanità, bella parola piena di vento, la divido in cinque categorie: gli uomini, i mezzi’uomini, gli ominicchi, i (con rispeto parlando) pigliainculo e i quaquaraquà…Pochissimi gli uomini; i mezz’uomini pocchi… ominicchi: che sono come i bambini che si credono grande… e i pigliainculo, che vanno diventando un esercito… E infini i quaquaraquà: che dovrebbero vivere con le anatre nelle pozzanghere…”.
A favor dels hòmens he de dir que en conec i m’agraden. Alguns, fins i tot, me’ls estimeEls homenets m’havien paregut suportables fins que me’ls trobí vestidets amb banyadors impossibles i barallant-se amb les veïnes per un mosset d’arena. Els homenicacos –esperpèntics– que passegen les seues mirades obscenes pels pits i els culs de les dones i les criatures, sempre m’han provocat mal de ventre i desig de venjança. Els cagamandúrrios quedaran per sempre lligats a les neveres blaves que arrosseguen al sol del migdia.  Cas a part representen els piglianculo e i quaquaraquà, que en versió autóctona son exactament els 'manillars cachos' i els paperets de llimonà. Llàstima que dels nostres no se n’haja parlat en la literatura, perquè crec que s’ho mereixen tant o més que el propi Tirant lo Blanch.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…