Vés al contingut principal

Dia 12: animals de canyar

Al sol del migdia

Donuetes



“Los grandes lideres de las mafias compran, venden, maltratan o asesinan a mujeres de todas las edades… promueven diversas formas de prostitución y crean los escenarios adecuados para que el comercio sexual esté presente…”
 “…el comercio sexual es, entre la venta de armamento y el comercio de drogas, el negocio más rentable del mundo. Adultas, niñas, adolescentes; las edades no importan mientras puedan ser controladas, utilizadas y sometidas por sus propietarios”.
“… A las mujeres y a las niñas se las compra, vende y regala, o se las secuestra, alquila, presta, viola, tortura y asesina”.

Esclavas del poder,  Lydia Cacho


Fa molts anys que transite els paratges de l’Albufera, i els camps d’arròs, amb aigua o sense.  Poc a poc, els animalets i les bèsties augmenten i la tornen a ocupar de manera estable. Me n’he alegrat perquè distingir tot d’espècies diferents de garsetes, amb bec groc o negre, o contemplar la grisa figura d’un agró, erta com un fus, que espera fitant l’horitzó, és com reconciliar-te amb la vida. I escoltar els crits de festeig de les efímeres camallongues, en juliol, és com tornar a respirar.

 L’idil·li amb l’Albufera i el seu entorn ha entropessat, fa poc, amb l’horror. Les noves bèsties que pul·lulen per ací no les he pogut veure, només en detecte les víctimes.

A la vora de les carreteres més transitades, elles sí exposades al sol del migdia, sense pietat, han aparegut les prostitutes. Prop de València, entre el misteriós camí del Saler i les noves ciutats del PP, les més jovenetes, criatures negres i amb les bragues per mitja cama, vora el camí… Més enllà, ocupant la terra d’arròs i gram, les més velles i gastades, però també plantades a la intempèrie del sol d’estiu.

Els animals que les assetgen, amagats. Elles exposades –exhibidesa les mirades, a l’abús… a les noves màfies que les controlen i en trafiquen, i a les velles i noves bèsties que volen caçar-les, per un moment, de passada…

Innocent, he preguntat per què ara, per què ací… I m’han contestar que perquè és estiu, i n’hi ha gent, i la prostitució i la trata de blanques i l’esclavitud sexual no està mal vista… de fet en l’Estat espanyol la prostitució és legal. I m’he horroritzat per les noves bèsties que habiten el meu territori. A Pinedo, a El Saler, a Laos i Tailandia, a Mèxic o als camins de la Ribera…

“ Lo que la mafia vende es un poder transgresor y el encanto del dinero…Los propietarios  de los elegantes prostibares en México, Colombia y España, tienden sus redes entre las clases adineradas, hacen donativos a campañas políticas y proporcionan bienestar…”
“ Los grandes empresarios y políticos prohiben el aborto e invierten dinero para legalizar la prostitución, pero en los guetos, ‘fuera de la mirada de las mujeres de bien’. Las quieren ocultas no porque sean mujeres de mal i ‘ensucien la ciudad’, sino porque la esclavitud precisa controles de poder.”
“Las mafias siempre intentarán convencernos de que somos libres cuando esclavizamos a otras personas para nuestro consumo, y de que las mujeres son libres porque pueden elegir ser esclavas de sus clientes. Pero no solamente la izquierda y las feministas posmodernas compran este discurso, la derecha que bajo el crucifijo o la sotana goza de la prostitución más refinada también está encantada”
 Esclavas del poder,  Lydia Cacho

Això va passar a València. 


Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…