Dia 13: Egoisme i generositat

Al sol del migdia
donueta de cul

Egoisme: Pot ser en la mesura que no som egoistes son beneits. I potser, tambè, en lamesura que som beneits ens veiem incapacitats per a ser egoistes.




La generositat de l’estiu no té mesura. La calor i el dolce far niennte ens mostren a les persones tal com són. Generoses i desinteressades. Així és com compartim amb el veïnat tot el que som, tot el que tenim, tot el que sabem. Els crits aguts de les criatures que no saben nadar, però que deixem –i entrenem– a llaçar-se de bomba en una piscina massa menuda per al ferragosto.

També compartim les seues veus agudes i la seua desmesurada curiositat, els seus pares i mares, tan generosos, ens les deixen tot el temps que vulgam, mentre s’allunyen. I les criatures de Sant Roc , com la pesta, ens ataquen: “on vas, com et diuen, per què nades amb ulleres?, t’he guanyat!”. Tal com si la piscina fóra la seua guarderia i nosaltres de la seua edat. Però xiqueta que no veus el tamany dels meus pits?

Compartim diverses manifestacions de convivència de parella i de divisió del treball d’estiu. Ell prepara les ràpides “barbacoes”, que omplen l’aire que respirem d’una olor penetrant i única de petroli, que ens ofegarà i que el lliuraran de cap altre compromís per a l’hivern.

Generositat en exposar les nostres peces de roba a les mirades de reüll de la gent que habita aquesta vall de llàgrimes. I així, entre crits, pudor i bragues, ens guanyarem el cel. En la terra. Millor dit, en la terrassa.