Dia 5: “De l’home mire sempre les mans”



Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai.
Raimon, Cançó de les mans


Al sol del migdia

A la  platja ningú baixa amb les mans buides. Pensava que només era necessària una tovalla, m’equivocava. Veig com se’n va una parella de “pago”. Bé, pagar, paga ella. Però si es tenen l’un a l’altra, què més necessiten? De tot: un parasol trencat i rovellat, desobedient; una bossa de mà menuda amb les pintures, comdons, la documentació…; una cartereta amb les claus, del cotxe, del pis de l’amiga…; la bossa gran amb la crema solar, l’entrepà de llom i pernil ibèric, la crema de mans, aigua, les camisetes seques, unes tisores, pipes, el llibre…; les dues cadires; el parasol menut per si passegem; la nevera amb la beguda; la bossa amb la càmera de vídeo… ah i la motxilla amb la resta de coses.
Com han passat el dia prop del muntanyàs, arribar al cotxe costarà una miqueta. Un poc lluny. Amb tant d’esforç i aire i sol, crec que es besaran demà. Cap problema, l’ha de tornar dimarts.
La platja cansa.