Dia 6: “Cuando calienta el sol, aquí en la playa"

Al sol del migdia



Amor estoy sólo aquí en la playa,
es el sol quien me acompaña
y me quema, y me quema…

Carlos y Mario Rigual , 1920-1926, Guantànamo


Fa quasi una setmana que comprove, mig estranyada mig indignada, que les lleis dels hòmens- com les dels deus- estan fetes per a no cumplir-les, ni seguir-les. Sistemàticament.

En una microreserva de flora vora les roques on nade n’hi ha una senda marcada i amb fites, però la gent les arranca, i es dedica a crear nous camins. Esperit d’aventura? Diu una amic que sap de què parla, que a la mar no es pot pescar fins les 8 de la nit, però vora les roques de la reserva, els pescadors- ei! i les pescadores- planten les “sombrilles” a les 7 del matí i jure que mai he vist a ningú dir-los res. Estarà equivocat el meu amic?  L’entrada de les platges anuncia amb un gran cartell que està prohibida l’entrada als gossos, però tinc la certesa que és una broma. Vages a l’hora que vages, n’hi ha de gossos en la platja i en les roques. Gossos botadors, grans, menuts, suats, peluts, gossos de parella i solitaris, minigossos, gossos de companyia i gossos d’espectacle…gossos per protegir-se dels altres, gossos per aproximar-se als altres…mai havia vist tanta varietat d’animals, solts i sense morrió-“bos” li diuen al meu poble-. O em cure o rebente.
Els bucejadors també em sorprenen cada dia, n’hi ha alguns que van amb una escopeta de fletxa i persegueixen, per la microreserva, popets menudets i peixets que caben en la mà. No està prohibit? Si en Consum te’ls cobren a 3 euros i te’ls duen a casa? Som partidaris de la destrucció del litoral i de l’ocupació? Tot alhora?
Jo sóc, bàsicament, partidària de la llei, de l’ordre, de la civilització i les bones formes, del respecte…però no sé si sobreviure a tot l’estiu. Es tu palpitar, tu recuerdo, mi locura,mi delirio, me estremezco. Cuando calienta el sol……

Entrades populars