Dia 9: els manaments de Déu

Al sol del migdia

Sabeu vosaltres per què Déu se n’oblidà en crear el món? Segons explica el llibre sagrat va dir Déu, que es faça la llum i nyas llum! –del negoci ja se n’encarregarà Iberdrola. Va dir Déu, que es facen la mar i els rius –que de contaminar-los i explotar-los ja ens n’ocupem nosaltres. Amb tan bones idees, no entenc perquè el silenci total no formà part de la seua creació. No ho entenc, si de fer-lo desaparéixer, nosaltres en som expertes!. Nosaltres sabem crear soroll i contaminació ambiental.

M’explicaven les monges, entre pessic i pessic, que “el verbo se hizo carne”. Frase terrorífica, pròpia d’una pel·lícula de por, i que t’inclina a pensar: i “el adjetivo, se hizo verdura i el sustantivo, pescado?” És cert, com expliquen els lingüistes, que si hi ha verb, hi ha oració, i acció i subjecte. Podem suposar que si hi ha verb, hi ha vida? I la vida és la carn? Visió molt “carnivora” del que som. Per què, què seríem sense un subjecte, o sense un matís?

 Déu ens donà la paraula per a què la usàrem molt i molt fort, sobretot en els moments en què toca descans i recolliment, després de dinar o a poqueta nit. I totes i tots, sembla que tenim per costum abusar de la carn, i de les verdures…, tenen tan bon preu i n’hi ha tantes ofertes! Així és com més i millor la compartim amb el proïsme, i ja se sap que has d’estimar els altres com a tu mateixa.