Al sol del migdia
Sabeu vosaltres per què Déu se n’oblidà en crear el món? Segons explica el llibre sagrat va dir Déu, que es faça la llum i nyas llum! –del negoci ja se n’encarregarà Iberdrola. Va dir Déu, que es facen la mar i els rius –que de contaminar-los i explotar-los ja ens n’ocupem nosaltres. Amb tan bones idees, no entenc perquè el silenci total no formà part de la seua creació. No ho entenc, si de fer-lo desaparéixer, nosaltres en som expertes!. Nosaltres sabem crear soroll i contaminació ambiental.
M’explicaven les monges, entre pessic i pessic, que “el verbo se hizo carne”. Frase terrorífica, pròpia d’una pel·lícula de por, i que t’inclina a pensar: i “el adjetivo, se hizo verdura i el sustantivo, pescado?” És cert, com expliquen els lingüistes, que si hi ha verb, hi ha oració, i acció i subjecte. Podem suposar que si hi ha verb, hi ha vida? I la vida és la carn? Visió molt “carnivora” del que som. Per què, què seríem sense un subjecte, o sense un matís?
Déu ens donà la paraula per a què la usàrem molt i molt fort, sobretot en els moments en què toca descans i recolliment, després de dinar o a poqueta nit. I totes i tots, sembla que tenim per costum abusar de la carn, i de les verdures…, tenen tan bon preu i n’hi ha tantes ofertes! Així és com més i millor la compartim amb el proïsme, i ja se sap que has d’estimar els altres com a tu mateixa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada