 |
L'autèntic xiquet pilota |
No li agradava caminar.
Es passava el dia botant.
Botava tant que la forma del seu cos canvià.
S'assemblava cada dia més a una pilota
i botant botant
se'n va eixir per la finestra
just en el moment que sa mare li portava el berenar.
Sa mare ja no l'ha tornat a veure mai més,
la mania del seu fill l'ha fotuda per a sempre.
I això que ella no parava de dir-li-ho.
Fill, no botes!!!
Nota de l'autora: finalment Manola ha aconseguit trobar i dibuixar l'autèntix xiquet pilota i per això tornem a penjar el post.
2 comentaris:
Un dibuix molt encertat del xiquer pilota i un poema molt original que ens fa pensar que sovint els consells i les reiteracions d'advertències tenen consequències totalment inesperades i totalment contraries al que s'espera aconseguir amb elles.
Des del bosc...
Joana
Cosa de les lleis de la termodinàmica!
I sí, ja sabia que Riola era el teu poble.
I sí, ens hauríem de veure algun dia.
I, finalment, sí un dibuix fantàstic que mostra el xiquet, que per cert jo he conegut.
Publica un comentari a l'entrada