El xiquet pirulí

L'autèntic xiquet pirulí


De repent els tics envairen el seu rostre.
Sobretot els ulls.
El món estava ple de coses que ell volia mirar.
Mirava tant,
tantes coses i amb tanta intensitat
que els seus ull eren un tic permanent.
Li passà igual amb els braços.
 El que veia ho volia tocar.
Tocar i veure.
Mirar i tocar...
Un embolic!
 I això és el que li passà.
S'embolicà i acabà enrotllat
com un pirulí.

La vida l'ha obligat a avançar lentament i només en línia recta.
Quan creure'm les nostres mares!

Entrades populars