Passa al contingut principal

A Midsummer Night's Dream: Dia 3

Al sol del migdia





 És cert: parlo de somnis,
que són els fills d’un cervell desvagat,
nascuts de la més vana fantasia,
més prima de substància que l’aire,
mes inconstant que el vent…”

Mercutio, Somni d’una nit d’estiu, Shakespeare 

 

És bo tindre somnis. És bo? El somni, pot acabar per ser realitat. Hem d’estar preparades perquè pots arribar a pensar que el que tenen de bo els somnis és que et pots despertar. Plàcidament.

Quan el somni esdevé realitat la mar té la bandera roja, s’olora el perfum dolçot d’una dona madura i arreglada. A vora mar s’alça l’arena i m’encega, i pengen tampons gastats dels tamarius olorosos. Si alce la mirada cap a l’horitzó he de fugir de l’exhibicionista de cos oliós i negre de cabina.

Quan el somni esdevé realitat en agost, és quan només recordem com de gastada i odiosa resulta la famosa marxa núpcial Ein Sommernachtstraum  de Mendelssohn. I oblidem, que va ser creada pel músic  als 17 anys, com una obertura única i preciosa inspirada en l’obra Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. La música no té la culpa del que hem arribat a fer amb ella.

 Malgrat tot, com Titània, reclame el somni i la seua realitat, encara que les fades i follets es depilen.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola soy Edu!!
feliz navidad!!
Me apasiona tu blog y eso que esta en valenciano jajaja,bueno sigue haciendo este blog y algun dia sera el mas visitado.
LOLA ;)
rosa roig ha dit…
You edu or Lola? Are you in full or Christmas vacation in August? You have taken much sun?

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f