A Midsummer Night's Dream: Dia 3

Al sol del migdia





 És cert: parlo de somnis,
que són els fills d’un cervell desvagat,
nascuts de la més vana fantasia,
més prima de substància que l’aire,
mes inconstant que el vent…”

Mercutio, Somni d’una nit d’estiu, Shakespeare 

 

És bo tindre somnis. És bo? El somni, pot acabar per ser realitat. Hem d’estar preparades perquè pots arribar a pensar que el que tenen de bo els somnis és que et pots despertar. Plàcidament.

Quan el somni esdevé realitat la mar té la bandera roja, s’olora el perfum dolçot d’una dona madura i arreglada. A vora mar s’alça l’arena i m’encega, i pengen tampons gastats dels tamarius olorosos. Si alce la mirada cap a l’horitzó he de fugir de l’exhibicionista de cos oliós i negre de cabina.

Quan el somni esdevé realitat en agost, és quan només recordem com de gastada i odiosa resulta la famosa marxa núpcial Ein Sommernachtstraum  de Mendelssohn. I oblidem, que va ser creada pel músic  als 17 anys, com una obertura única i preciosa inspirada en l’obra Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. La música no té la culpa del que hem arribat a fer amb ella.

 Malgrat tot, com Titània, reclame el somni i la seua realitat, encara que les fades i follets es depilen.