dimarts, 10 d’agost del 2010

Punt de lectura: enveja

2 comentaris:

Vicicle ha dit...

Tot i que la comparació és inalienable a la condició humana -acceptem-ho, ja que articula fins i tot la selecció natural- el que deguem evitar és el maleït criteri "citius, altius fortius" com els valors únics que defineixen l'humà. Aquesta mal pretesa objectivitat, que enlluerna a la gent des dels espectacles esportius o des de les llistes del Forbes, al capdavall desvirtua la vertadera finalitat del esport o de qualsevol activitat humana: sentir-se bé u mateix i superar-se fent un xic millor la vida dels altres. En aquest context l'únic tipus d'enveja que, en tot cas, té lloc és la sana.

rosa roig ha dit...

Modus ponendo ponens, i poca cosa més. I també modus tollendo tollens.

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir