30 dones. 1 sorda



Per a la série 30 dones. Manola Roig 
                                       Penso en tu: no seràs una simple il·lusió òptica?
                                                                 j.f.

                                                                O som rutina o no som res.
                                                                Un record.
                                                               Una idea.
                                                               Un sospir...
                                                               Una dona que s'allunya.
                                                               r. r.


1. SORDA

En sentir el diagnòstic va pensar que algú l'havia maleïda i s'entristí. Tardà poc en pensar que ella no es mereixia el tracte cruel de la vida, si sempre havia sigut bona persona, ah! i generosa , si ni deutes tenia, jo que mai he calumniat ningú, ara sorda i després, què?... La ràbia la va consumir. Poc de temps necessità per odiar la humanitat i el seu veïnat, per què la mirava aquella “rubia de botelleta”, i la de dalt, i la vídua? sabien què “sentia”? o la volien compadir?.
Tres mesos més tard, començà a asserenar-se. La ferida es tancava. El dolor deixà pas al silenci. Ha passat un any, la desesperació, la melancolia, la tristesa han fugit. El seu íntim i estimat silenci només li deixa sentir tendresa, compassió i felicitat.


Entrades populars