Vés al contingut principal

Dia 2: Sexe en català o "los perros que se lamen las pelotas"

Dones, l’hivern ja s’acosta





                                                                  Si, dones vostra campana
                                                                  ab lo vent bruny per sonar,
                                                                  lo batall de bona gana
                                                                  no lo hi deixeu de posar…

                                                                  Fragment de Cançó de les dones,
                                                                  Valentí Fuster 


Durant l’estiu han tornat a passar els primers capítols de la série Sex and the city, que siga dit de passada i sense massa ganes de polèmica- ah! ah! ah!-encara no té traducció al català, tot i que la sisena i última temporada s’acabà en el 2004 i la segona pel·licula està a punt d’estrenar-se. I ho torne a preguntar, per què no en català? Massa “bèstia” per a TV3? Canal 9 no hi compta. Allí només podem veure “Heidi” o al “Papa”, tant se val, criatures a mercé d’un barbut.

No podem parlar “obertament” de sexe en català, al segle XXI? Els guions de Candace Bushnell, no són apropiats per a la llengua d’Espriu? La série és banal i descarada?. Llir entre cards, no s’espantaria. De fet, només recorde un llibre contemporani, editat per primera vegada en 1968, en català  i obertament eròtic, pornogràfic, anònim, i poc “circulat”, si em permeteu dir-ho així. Compreu-lo i llegiu-lo. Són els Quaderns d’en Marc. Us en deixe un tastet.

No recorde on ho deia, ni les paraules exactes, però Joan Fuster insistia que només si podiem llegir les novel·letes de Marcial Lafuente Estefania en català, aconseguiríem salvar la llengua: ser normals. I després de la cita, la manipulació. El que val per a les novel·les de “lladres i serenos”, també val per al sexe.

I tornem on estàvem, us deia que he re-vist la série. Una advertència, quan parle de séries, parle de séries americanes. I els primeríssim capítols són els millors. No et fan perdre el temps. Després l’atenció al detall decoratiu les desmillora. Sóc una adicta a les séries americanes i a la publicitat. No ho puc evitar. 


Les històries carregades d’imatge, de guió, en 15 segons o 30 minuts, em fascinen. Tot el que està dit i el que has d’endevinar, el que es pressuposa, el que es suggereix…Una estructura mínima que s’hauria de poder traspassar a la literatura. Encara que he sigut una lectora apassionada de novel·les de llom excessiu, ara em qüestione que tant de paper siga necessari. Inconscient? Inculta? Exagerada? “Burra”, que deia un vell i estimat conegut?

Qualifiqueu-me com millor us semble. Aconseguir dir tant en tan poc és el meu somni. Poesia del segle XXI, prosa per al futur? Nous gèneres per a nous temps? Us propose un exemple: ritme i contundència. 


Samantha, el personatge promiscu, de llengua de destral de Sexo en Nueva York contesta a les queixes de l’amiga cursi i inocent, amb una frase que és el resum sarcàstic de milers i milers de tractats a favor del comportament sexual-doctores tiene la iglesia- del sexe masculí, i que podeu veure en l’enllaç que us penge: “They cheat for the same reason that dogs lick their balls, because they can”, o com ho diu en la traducció “Ellos engañan por la misma razon que los perros se lamen las pelotas, porque pueden.”

Disculpeu, si no faig la traducció al català, però no voldria ofendre ningú. I un dia tan “senyalat” com hui, en el qual un rei, Jaume I, entrà en València, encara menys.





Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…