Fills de la gran puta, Jordi Cornudella

Dones, l'hivern ja s'acosta

donueta plantada, Manola Roig

I tal dia com hui, 12 d'octubre, en què Colom va descobrir el que no buscava i acabà provocant el que no volia, jo he descobert Jordi Cornudella i part de la seua obra. Caldrà explorar-la, segur. L'autor que va nàixer el mateix any que jo, sembla que ha aprofitat millor el temps.  Deixe de mostra el poema que he trobat a la xarxa i que dedique, especialment, als cagallons, cagadurs i cagadubtes . Un plaer, immens!. El text, formidable, és de l'obra 'El germà de Catul i més coses' (1997), Premi Nacional de la Crítica.

I quan torne dimecres a València buscaré, i trobaré, l'assaig 'Les bones companyies',  Premi Internacional d'assaig Palau i Fabre 2010, que segons el jurat mostra que “els tractes assidus amb la poesia envaeixen la vida dels lectors que s'estimen els poetes....i  l'experiència de llegir versos s'emparenta amb l'experiència d'escoltar música.”

 

MATARÓ-LLAVANERES

Fills de la Gran Puta 
d'ombra allargada i petja diminuta:  
llenguallargs llepaculs de gasetilla, 
funcionaris de patilla i de cartilla, 
tous de carrera i bufats de bandera 
creuhonorats in pectore o a la pitrera, 
aprovats purulents i pestilents de nota, 
putrefactes doctors en bancarrota, 
catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics, 
torracollons públicament mefítics, 
àugurs falsaris de sèquits gregaris 
arraïmats pels lladrucs dels sicaris, 
cagallons, cagadurs i cagadubtes 
estupradors de ruïnes abruptes, 
comerciants de merda selenita 
llorejats amb corones d’uralita, 
crítics cretins, crenetistes frenètics, 
pixatinters d’excessos diurètics, 
bards neotísics i protorreumàtics 
més bufanúvols que nefelobàtics, 
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,  
i saltimbanquis recontraacadèmics, 
alts ocupants de poltrones i càrrecs 
ben acoflats al tou dels vostres fems, 
aneu-se'n tots plegats a fregir espàrrecs, 
oh pústules de sempre i del meu temps!