 |
| Donueta tomabada. Manola Roig |
De menuda s'embrutava les mans cada dia en intentar atrapar la seua ombra, polsoses i brutes eren la marca de la seua obsessió. Doblegada. D'adulta va resoldre el seu problema refugiant-se en l'ombra dels altres. I es venjà de tots els patiments de la seua infantesa. Es mou només si es mouen els altres. I és l'ama de la seua ombra. Una obsessió és una obsessió!
3 comentaris:
Que no li passés com al Peter Pan que la va perdre i se la va haver de cosir als peus! :)
M'agrada, de vegades més val confondre's en els altres que no una mateixa, molt bó
Si podem ser "ames" de les nostres obsessions, ja tenim molt què celebrar!
Publica un comentari a l'entrada