Vés al contingut principal

Lloat sia déu, i sa mare!

Tot esperant Benet XVI. Donueta. Manola Roig



Dones,  l’hivern ja s’acosta

Les paraules de Benet XVI en l’homília de diumenge a Barcelona motiven les meues “humanes” i domèstiques reflexions. Els cristians i les cristianes, consideren dogma de fe i per tant “veritat provada” allò de la santíssima trinititat, que de femenina només en té el nom, perquè la formen: un pare, un fill i un esperit “sant”. La triple masculinitat de la fe, “ tres personas- fixeu-vos home, igual a persona- i un solo dios verdadero”. Les dones, som o no som persones?

Els catòlics, i pel que sembla també les catòliques practicants-que són majoria- creuen en déu i en la mare que el va parir, i criar. Tot assumint el dogma de la santíssima trinitat, de manera que la “mare” del fill, es convertix en la mare del pare. Ala nyas! . Del pare només se sap que “ l’àngel del senyor l’anúncia a Maria”. I després l’abandonà: “senyor, senyor perquè m’has abandonat”.

Pel cas que li passà al meu sogre sembla que els protestants creuen en déu, però no en sa mare. Un diumenge de matí, dos testimonis de jehovà, un xic i una xica, volien adoctrinar, a aquell jornaler assaonat i ateu, sobre les bondats de déu. Davant les seues objeccions li preguntaren alarmats “que vosté no creu en déu?”. La resposta del meu sogre no millorà la situació, “no, ni crec ni en déu ni en sa mare”. Innocents, pobres, aclariren “però, si déu no té mare!”. Ai, ai! A tan alliçonadora contestació, afirmà el meu sogre “millor, fòra que li pegue.” De pasta de moniato es quedaren les criatures.

L’autoritat segons el meu sogre, descregut i pragmàtic, exercida en forma de batecul o calbot era cosa de dones. No ho creu així el papa de Roma –que por la puerta se asoma-. Ha vingut de visita a dir-nos cara a cara que les dones ens hem de quedar on ens deixà el pecat original “parint i en casa”. I si no volem parir, a treballar al convent, com les quatre mongetes , “con hábitos meticulosamente preconciliares”, segons el magnífic text de Juan G. Bedoya "La mujer secundaria", publicat a El País, 8 de novembre 2010, que li pararen l’altar en la misa. El papa, no penseu, és un home o persona del seu temps, i ens deixa prendre aspirines, i injectar-nos epidurals: podem combatre el dolor, però parir, hem de parir de totes totes. Els condons també estan prohibits.

Podem anar a misa, comulgar, escoltar les ofensives paraules que ixen per la seua boca, amb la mateixa tranquilitat que els pets se li escapen pel cul, però res més. Ens igualen als homens per als càstigs. Que una dona exercisca el sacerdoci, té, segons el Codi Vaticà reformat per Benet el passat 15 de juliol, la mateixa pena que la pederàstia. Només som “igual” que els violadors. Si afegiu la teoria de Cañizares, "ex-ministro de el papa" segons la qual es pitjor avortar que violar criatures, teniu la visió completa del que l’església catòlica vol per a les dones.
I damunt ho vol per a les creients i per a les que paguem els seus viatges, però no creiem ni en déu, ni en sa mare!

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…