Celebrem el dia mundial de la poesia amb Marta Pessarrodona

El meu Klimt

Ens afegim a la celebració del dia mundial de la poesia que promou la UNESCO. La millor justificació la trobem en les paraules que la seua directora general Irina Bokova, ens adreçà l’any passat : “Cada llengua té la seua poesia i cada ésser humà les claus de la seua pròpia poètica…la poesia capta els aspectes més difícils de traduir de l’experiència humana…i expressa el que és inefable i constitueix el fons comú del misteri humà….Paraules que, siga quina siga la llengua de la qual sorgeixen,…caminen lligades a l’essència de l’ésser humà, a la dignitat de cada persona”



Reproduïm un poema de l’obra de Marta Pessarrodona, Vida privada, que va editar Esther Tusquets en l’editorial Lumen, l’any 1972, quan encara existia la innocència i l’esperança. Al llom del llibre llegim: “Viu en un món sense ambigüitats ni mitges tintes. Viu en un món literari, en el sentit que aquest món s’explica i assoleix la seva màxima riquesa a través de la literatura. Viu en un món sustentat en quatre o cinc mites, nobles i inamovibles, com la Cultura, amb majúscula, o l’Amistat, també en majúscula. A la primavera del 68 va conéixer Gabriel Ferrater, i des d’aquella data fins la mort del poeta hi ha quatre anys densos i irreversibles.”

No puc imaginar millor companyia per fer un post a favor de la poesia i dels i de les poetes que la lliguen.

El dilluns, pels difunts


Comença la setmana,
Hem de desar les carpetes
De versos, contes i altra
Literatura depurada.

Som els escriptors
de diumenge a la tarda.
Encetem de nou el vertigen
De sempre, de la setmana.

Els de la levita planxada
Ja ens fornirantema,
Exquisides elucubracions
Per a les festes sagrades.

Si el diumenge vinent fa sol
Perdrem la jornada il·luminada.
Flairarem boscos parcel·lats
I acumularem atmosfera manllevada.

Iniciem avui el seguici,
De cinc dies i mig de durada.
Som l’acompanyament xerraire
I, també, el cadàver.