Passa al contingut principal

Libertad, libertad, libertad! Les donuetes s'alcen republicanes

Donueta republicana


Hui no ens hem gitat monàrquiques i ens hem alçat republicanes, però celebrem l'aniversari de la República.

L'himne de Riego que s'usà com a himne oficial va arribar a tindre moltes versions populars, nosaltres ens en sabem una. El blog posa la lletra i vosaltres la música.

" Si los curas y obispos parieran
el aborto seria legal,
como son de derechas y hombres,
no nos quieren dejar abortar"

Comentaris

Ico ha dit…
Me gusta el dibujo, y seguiré diciendo viva la tercera República que está por venir.
manola ha dit…
Lliberta per a totes i tots!!
zel ha dit…
LLibertat, salut i república!
rosa roig ha dit…
Com recordaven ahir en el magnífic reportatge sobre la República, de Público, l'esperit de la república no ens ha d'abandonar. Mai!
Anònim ha dit…
Salud, amiga.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f