Vés al contingut principal

Contra l’anglés




Per a que serveixen les llengües? Sóc seguidora del lingüista Sebastià Serrano que explica que la llengua és comunicació, i seducció, que si parlem és perquè en tenim necessitat…Amb els anys i l’evolució humana, tot ha esdevingut més complicat, també per a la llengua. No obstant, la llengua, qualsevol de les milers que s’usen en el món, és comunicació. I està feta primer per al cara a cara, per al tu i jo i després per a l’ús de la col·lectivitat, per al ell/ella, per a la multitud. Un nosaltres, vosaltres que fins fa ben poc era mut però, amb les xarxes, ha représ la veu. El tu i jo, ad infinitum a la xarxa.

I què necessitem per a cada dia? la llengua que fem servir per al contacte. Si som persones tenim la capacitat d’aprendre'n no una, sinó moltes de llengües. Per a fer-ho, les llengües ens han de resultar útils, les hem de necessitar. I com he sentit explicar mil vegades als teòrics de la comunicació, per aprendre llengües no s’han de tindre prejudicis lingüístics. Totes les llengües són iguals per als seus parlants.

Arribats a aquest punt, només podem preguntar-nos a què respon la “moda” dels plurilingüisme. Una moda que es difon mediàticament des del poder monolingüe, per quina raó hem de ser multilingües planificadament? si no podem usar la nostra llengua sempre, perquè no ens deixen- les circumstàncies, les polítiques, els diners, per què en necessitem una de nova?  I la resposta és que la necessitat de bastir un discurs sobre la importància de saber llengües, no les que siga sinó una o dues amb noms i cognoms- anglés, castellà- sorgeix del poder de la llengua majoritària. És el mateix de sempre, ara amb arguments renovats, de modernitat, que busca per la via del “convenciment” que renunciem a la nostra llengua perquè no servix per anar pel món.

Com explica el magnífic lingüista Jesus Tuson, ens volen fer creure, però només als parlants de les llengües minoritzades, que la nostra no val, perquè n’hi ha d’altres, que parlen milions i milions de persones, que són millors. I per què? Perquè ho diuen ells, que saben el que ens convé en matèria lingüística, i perquè volen protegir-nos de nosaltres mateix que insistim en parlar llengües de poca gent.

Disculpeu, però jo em quede amb la meua llengua, que a mi, com l’anglés a les persones que el parlen cada dia, m’ha valgut per estudiar, per enamorar-me, per viatjar; m’ha ajudat a mirar el món i respectar a qui en parla una altra; m’ha servit per a plorar els meus morts, per a negociar el meu crèdit, per a defensar-me dels qui m’han acusat, per a disculpar-me amb qui he ofés; per a riure’m de la meua degràcia. I per a treballar, besar, pessigar, cridar, enfadar-me, plorar, insultar, llegir, gaudir, ser feliç, per a cantar, per a saludar, per a esciure i fer poesia, per a parlar de sexe, i del futur i del passat i de la física i de les taronges, dels crims comesos pels violadors i els dictadors. Per estudiar altres móns, per criticar les injustícies, per ser feliç i per ser desgraciada, per ser persona.

Que s’amaga darrere d’un discurs que exigeix que l’alumnat valencià aprenga més llengües, però no més matemàtiques? Per què és més “modern” i políticament correcte fer-nos creure que és necessari saber anglés? Sabeu que només un 1% de valencianes i valencians emigren per buscar treball? Hem de saber anglés per servir coca-cola en les nostres devastades costes? Saber anglés, o fer creure que en sabem, és el nou estatus social? Açò de l’anglés és com el castellà en temps de Franco?. Serà la primera proposta del nou govern del PP valencià exigir a l’estat Espanyol que declare l’anglés llengua oficial? I si no és oficial a què respon un tracte així? Anem a canviar la lletra de l’Himne i a partir d’ara treballarem “Per ofrenar noves glòries a Obama?”



Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…