Vés al contingut principal

Donueta: pancartes i pensions




Espereu-me, cony! Volia arribar més prompte però, com sempre, m’han entretingut. Ah, però jo a la de hui no puc faltar. Sé que sembla que no faig massa cas del que em conteu, i que alguna amiga em posa la llengua damunt per ser massa trivial… també n’hi ha qui m’acusa de passar massa hores mirant i xarrant sobre sabates. Però, és que això meu amb les sabates sí que és un vici, i no el del fulano del banc mundial, el del nom difícil, que confon la incontinència genital –ho he dit bé?– amb una malaltia. Pobret, encara demanara que se’n faça càrrec la seguretat social. I si provem amb una bona bascollada?
Sí, sí, si les monges deien el mateix que aquella, que si la xica, que si el poder, “evita la ocasión y evitarás el peligro”, ai, ai, ai…! En Nova York els violadors de luxe acacen dones en les habitacions d’hotel, a 3.000 dolars la nit. Elles estan treballant i estan soles. En Ciudad Juárez, ho vaig sentir en la ràdio, les violen i les maten pels camins solitaris, els de la droga, i per la mateixa raó: són dones que estan soles i van a treballar. No, si ja veus ser pobra, dona i voler treballar és la perdició de les dones, no havíem de guanyar el pa amb la suor? O a nosaltres ens tocà pitjor part en el repartiment?
Que m’espereu, déu! Que vull arribar la primera a la plaça per agarrar la pancarta, sí, la que porta pintat “Retallades de penis per als violadors”. Ah, que no diu de penis, sinó de pensions. I això per què? Dius que Strauss-Khan cobrarà tota la seua vida una pensió de 700.000 euros anuals, encara que es demostre què ha fet això? Calla, dona, calla sigues bruta i no me’n gangrenes la sang.

Per cert, però i en la pancarta no podríem, encara que fóra afegit a mà, posar-ho tot?

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…