Vés al contingut principal

Donueta postelectoral




I és que es igual que siga cap d’any, l’aniversari de la xica o la nit d’eleccions. A l’endemà tinc ressaca, cansament, mal sabor de boca i una certa buidor a l’estòmac i a la cartera. Quines ganes tenia que s’acabara! Cert. Però, cony, i ara què? A seguir. A mi la regla m’ha baixat i el dolor de pits em mata. Ah, i massa olor a desànim, a futur clavillat, a endemà…

Nena, he quedat ben farteta, ma mare me n’ha donat p’a salar, que si Rajoy, que si Camps, que sí que vull anar que són bons xics. I jo, sense ganes, però mare si a vosté la pensió qui li la defensa són la gent d’esquerres, i els que vosté diu són de missa però no volen pagar ni un duro, que tot és per als amiguitos del alma. Ai filla no sé de què em parles… la meua amiga Conxin, que ho sap tot, diu que en la tele valenciana diuen que els bons són els del Papa, sí filla la tele de la Mare de Déu dels Desemparats... Fes el favor d’acompanyar-me a votar, quins nassos! per què no va amb la seua amiga? Quin mal caràcter que se t’ha fet, xiqueta! Arregla’m la papereta i no m’enganyes.

Damunt la meu filla major s’encabronà en passar la nit fòra de casa, acampada en la plaça. Però, nena si tu no coneixes a ningú, qui estàrà? Va Magda? Joan? I allí què penseu fer? I la gossa qui la trau, jo? Sí, si ja m’has explicat que el Strauss-Kanh va per ahí acaçant dones,i que cobra 700.000 euros, però tu saps què és el Fons Monetari? Si ni sabem llegir el que ens paguen de les accions de Telefònica… vine prompte, no et fies de ningú, ai filla! no sé si donar-te condons o tancar-te en pany i clau…

I el menut que per dalt de tot vol que l’acompanye a la comunió. Nyas, coca, ell que ni està batejat i tots els seus companys i companyes del cole sí, però no víviem en una societat més moderna, sense monges ni capellans, i estàvem tant en Europa? Però si açò és pitjor que quan jo era menuda… ara damunt  t’has de mudar i fer-li un regal i anar a vore no sé què... Però si he d’anar a votar i acompanyar a ma mare i mudar-me per a una comunió… i la regla!

En fi s’ha acabat, i tornem a començar. Jo, com sempre, penjada de les meus manies i sense poder acudir a tot.  He sentit a dir, perquè m’ho explicava la meua cosina, que ho va llegir al diari, que ens hem de mobilitzar, que la mobilització genera mobilització. Que quedar-se a casa no és massa bo per a la democràcia real. I jo dic, i si comencem per moure’ns en casa? La meua filla podria fer-se càrrec de l’animalet, arreglar-se l’habitació i plantejar-se fer alguna cosa sense preguntar-m’ho setanta vegades, i el meu fill podria arreplegar aparells i fer-me bona cara quan no arribe a temps a per ell, i el meu home podria decidir-se a cuinar cada nit i a planxar dilluns i dimecres… Però clar, això compta com a mobilització?

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…