Vés al contingut principal

La tarara (IV): Strauss-Kahn o la immoralitat a esquerra i dreta




Jo sí que estic indignada!  El xaval de 60 anys, imitador d’un model masculí més vell que “cagar aponat”-perdoneu la brofegada- dorm en habitacions d’hotel que costen 3.000 euros, que segur que paguem nosaltres, les persones afectades per la crisi.  Perquè ja tenim clar que la crisi ens afecta a unes més que a d’altres, i que n’hi qui encara ni l’ha vista. Però que no em desvie la indignació del que us vull comentar-

El “jefe” del Fons Monetari Internacional (FMI), del qual em sé el nom perquè s'ha convertit en el nou el llop del contes per als pobres- Portugal, Grècia...-, resulta que té els mateixos “gustos” sexuals que el messiànic Berlusconi, que perseguix menors. Un i l’altre, des de la dreta o des de l’esquerra, han decidit que les dones només som un objecte per a les seus depravades ments. Un i l’altre, afectats per un excés de poder, i immunitat política, abusen de l’estat del benestar – a 3.000 euros la nit una habitació d'hotel és com el el paradís en la terra-. Ho trobe, francament, una autèntica presa de pèl. Un francés i un italià, com en els acudits, es dediquen – això sí en fi- a anar pel món amb la mà a la bragueta i llestos- com qualsevol exhibicionista de porta d’escola- per mostrar-nos, vulgues o no, el seu objecte més valuós: el pardal!
Encara m’indigna més el que comenta la premsa del personatge Strauss- Kanh, quina relació té el luxe de a 3.000 euros la nit, o el Porsche de més de 100.000 euros amb la “gestió social”. L’esquerra ha perdut el nord? Era aquest el personatge que havia d’arraconar Sarkozy- mira quin altre, casat amb una dona molt més jove que ell-.

I per acabar-me d'alegrar el dia, he de llegir que: “Lo que difícilmente ha podido suavizar es su gusto por las mujeres, una afición que nunca ha supuesto un paso atrás para un político en Francia. Según cuentan los rumores, cuando DSK tomó posesión en el FMI en noviembre de 2007, le advirtieron que tuviera cuidado porque en EEUU "las cosas de faldas se asumen de forma diferente". A que perseguisca dones en un intent de violació li podem dir “gusto por las mujeres”?
Si el que fa el personatge poderós ho presentem així, com podrem evitar que el personatge-pobre no el vulga imitar.? El relat dels fets, no pot ser mès dramàtic per a la dona implicada, com per a que parega que lo del xaval és “afición por el lujo y las mujeres”.

I al final la traca. Me n'assabente per la premsa que França respecta la vida privada dels polítics, i per això segons un diputat fancés” como todo era sabido, los participantes en las fiestas (sexuales de DSK) se jactaban de ello, pero Francia es tolerante, demasiado tolerante”. Estem parlant de Berlusconi? I encara més una periodista denuncià en 2002 una presumpta agressió, però s'ocultà el nom per respecte a la vida privada dels polítics. Què què? 

Siga veritat o no l'acusació al personatge, queden clares unes quantes coses, i cap d'elles m'agrada. Les dones seguim sent un objecte per al poder, també per a qui pretesament ostenta el poder des de plantejament  d’esquerres. Immoral. I el tractament que en fa la premsa també: un “affaire”, lo del xaval?, afició a les dones, com afició al futbol, als cotxes, als gossos? Immoral. Com deia al principi, jo sí que estic indignada!, vosaltres, no?



Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…