Passa al contingut principal

De manifestació: sí al valencià, sí a l'escola pública

A la vesprada eixirem al carrer per defensar l'escola pública, l'escola valenciana, per defensar-nos. Ho farem amb amigues i amics, vells i nous, la calor de juny i la calor humana, la nostra força serà la de totes i la de tots. 
 A la vesprada eixirem al carrer perquè estem convençudes, com diu Vicent Pitarch, un bon amic, a l'entrevista de El temps, que "l'aquest atac frontal a la llengua és també un atac al sistema educatiu. I no hauríem d'oblidar que, al País Valencià, avui dia, el sistema educatiu és un dels segments de la societat més esperançadors, més modernitzadors. Poques coses hem fet tan bé com allò que globalment anomenem escola valenciana. Dins de la misèria de guanys socials que s'han aconseguit, és un èxit formidable que pot exhibir aquesta societat. I precisament per això el PP, com a enemic del poble valencià que és, va contra aquest segment tan profitós i tan positiu de la nostra societat. I ataca la llengua com ataca alhora aquest sistema educatiu que s'ha manifestat tan creatiu, tan obert, participatiu, tan democratitzador. Promou un sistema d'empresa privada, d'empresa marcada, retógrada, ideologitzada cent per cent, un sistema autoritari i religiós."
A la vesprada eixirem al carrer protegides per Juno, protectora de les dones, encarregada de vetllar per la felicitat domèstica  i  defensora de l'estat romà. Com en aquella en què la deesa se serví dels crits de les oques sagrades per alertar  a Roma, ara serem nosaltres les que cridarem per despertar les persones que encara dormen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f