Vés al contingut principal

Aniversari feliç: és una nina! Una nina preciosa!


Sóc bàsicament una dona feliç, estime i m'estimen: família, amigues, amics, amic e amat... si puc oblidar les penes i compartir amb vosaltres el que escric, també sóc feliç. Per als meus 49 anys m'han regalat el magnífic banner que, a partir de demà, usarem per la blog. La meua germana n'és l'autora-artista.


Com també sóc, bàsicament, una dona generosa i poc convencional, vull fer-vos un regal, contra el que és tradició.  Compartiré amb vosaltres un fragment d'una de les novel·les que més m'agraden i que crec que ha estat injustament amagada: Crineres de foc, de Maria Antònia Oliver. Celebrem el nostre, vostre i seu aniversari. Estem vives i cap raó ens ha d'impedir intentar la felicitat!





-       Ja corona!
El cap de la criatura va guaitar entre els llavis inflats i adolorits de la vulva, que s’obria per donar pas a l’infant. Després tot el cos va lliscar suaument dins l’aigua i, en ser fòra de la mare, n’Estel va estirar les cames i els braços i començà a  surar dins la caldera com una estrella de mar.

Era l’instant just que els estornells iniciaven la piuladissa insistent damunt les teulades del Casal per saludar el sol que coronava els cims llunyans.

La criatura més petita de la família de l’alzinar va obrir uns ulls mandrosos i els va tornar a tancar amb satisfacció, amb el temps just d’adonar-se que encara continuava vivint. Les gallines de la gent de marina escainaren amb urc de gall per avisar el món que finalment havia nascut un altre dia. Les dues dones que havien vingut de Mestral creuaren el bosquerró d’alzines i en ser a la llinda que donava a la plana s’adonaren que havien tingut veïns aquella nit i, preses del terror, s’agotzonaren darrere un arbre, amb el cap tapat amb les faldetes de llana. Els altres joves del turó sortiren de les tendes amb les cimitarres a punt, però unes Ombres agradoses els donaren entenent que de moment no necessitaven armes.

-Au, via, mosses!- va ordenar la dida- És una nina…, una altra dona que ha vingut al món a patir. Vosaltres teniu esment de la mare, que jo em faig càrrec de la criatura.

Un cop tallat el cordó que unia mare i filla, dins la cambra hi va haver una gran remolí de faldilles i de murmuris, se somriures i de moviments apressats que feien bellugar les espelmes fins llavors esmorteïdes. I entre remors i gestos, es va sentir el plor vibrant de n’Estel, que saludava la vida.

La mare va obrir els ulls i va somriure. Els estornells aturaren la piuladissa. El clavicémbal va emmudir. L’àvia va escopir el bocí de coca d emaduixa que l’ofegava. El fàgil es va aturar de resar. El gos pelut va amollar un lladruc llarg i sostingut. Els cinc cavalls de la gent de la marina renillaren i espeternegaren sorollosament. Els dos germans es palparen els cops i no se’n sabien avenir de com se’ls havien fets. L’avi va eixugar les baves a l’àvia i la va abraçar tendrament. La dida va sortir al replà de l’escala i va anunciar:

-És una nina! És una nina preciosa!



Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…