Vés al contingut principal

Série negra.Veus dolces



Just quan la veu, càlida i vellutada, havia començat a cantar Strangers in the night,  començà el formigueig a les cames i a les mans. I es desbategava, sense remei. Només sentia el cansament, que la melòdia repetida una vegada i una altra, produïa en el seu cos massa vell per a noves rutines.
Va ser soterrar el seu home, i tornar a casa acompanyada per aquella veu dolça que durant set anys, li havia indicat el camí. Però, sense cantar.

Havien passat tant de temps juntes, la veu xarrant, i xarrant i manant i manant, i ella escoltant i obeint, que, ara, li perdonava la insistència i la passió amb què repetia les paraules del “galan”, Sinatra. Podia entendre un entusiasme passatger, però mai aquella exagerada insistència, aquella obsessió. Havien deixat estar la feina, i això no s'ho podien permetre. Si aquella veu dolça que sempre li indicava el camí, l'única cosa que feia era cantar, qui li diria què i com havia de fer el que havia de fer?

Angoixada, desesperada i sense poder fer ni una confidència --qui hauria entés aquell odi a Sinatra? Ets boja?-- començà a pensar a desfer-se’n de la veu. Per sempre... in the night... Preparà el maletí, acuradament, lentament. Li ho havia ensenyat sa mare, que preparava el de l'escola com si la vida de la seua filla depenguera de la precisió amb què tot s'hi encabia al maletí escolar, i no li faltà mai cap detall. Ni la mel.
 
La conclusió de la investigació era incontestable, la cruel i despietada assassina, s'havia suicidat. Aquella morta presentava un posat estrany de calma i satisfacció, que enterbolí la investigació i mortificà el capità. Els indicis, els rastres, totes i cadascuna de les proves que trobaren, demostraven fefaentment, que aquella dona menuda, de garreta curta i mans ossudes, era l'assassina de la mel. Set anys de cadàvers escampats per tota la comarca amb la marca de la mel, s'havien acabaven.


Hi havia un detall, menor, sense importància, per al qual no trobaren cap explicació i acabaren per oblidar. Al costat del cadàver, hi havia la caràtula d'un cd de Frank Sinatra, amb una inscripció manuscrita de l'assassina: “…Ever since that night, we've been together”. I tu ara, Frank, callaràs!
 

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…