No sempre que mirem cap el sud, trobem el sud. No sempre que pensem que és estiu, ho és, ni quan tres veus juntes ens ho canten. No sempre que mirem els camps, sabem què hi creix, ni quan mirem el núvol és blau, ni sí mirem la terra és terra. Així doncs, quina certesa tenim que la vida que vivim és la nostra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada