Passa al contingut principal

Demà tot serà primavera com diu Joan Salvat- Papasseit

Escrita per










Primavera d'hivern,
primavera d'estiu

I tot és primavera,
i cada fulla verda eternament...

Joan Salvat- Papasseit, Res no és mesquí


Demà a les 11:05 començà la tardor, la primavera d'hivern com canta Serrat, perquè segons Papasseit per tornar a nàixer, necessiteu morir. La tardor, un fenòmen astronòmic que s'ha associat a la serenitat, a la rutina, al temps quiet, a la vellesa i que a nosaltres ens agrada viure com canta el poema Res no és mesquí. Felicitat, esperança, en cada bri de cosa. I per celebrar-ho renovem el banner del blog, també en la primavera d’hivern, temps de canvi. Us agrada? 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Conde de Galzerán ha dit…
Doncs sí. I també, Papasseit.

Per Sant Miquel temps de magranes
I d’abrigar-se un xic per dins;
s’acaba el so de les tronades
pel de pluja de xim-xim.


d’Óssa Menor.

Salutacions.
23 de setembre del 2011, a les 2:30

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Escrita per
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.
5 comentaris
Més informació

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Escrita per
Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f
2 comentaris
Més informació