Passa al contingut principal

Homenatge a Montserrat Roig


És temps de recordar les persones que han mort i que han deixat rastre en les nostres pells. Algunes ens són ben pròximes, palpades. A d'altres les coneixem pel que han dit, o pel que han fet. De cap d'elles perdrem l'alé. T'estimem Montserrateta - que et deia Fuster- i no és cap mentida.


"Fa temps que les dones se senten optimistes. Victoria Ocampo deia a Virginia Wolf, en 1943, que la història de la germana poeta de Shakespeare, morta sense haver escrit una sola línia, viu en totes les dones. Algun dia, somniava l’argentina, la dona que avui renta els plats i posa la canalla a dormir, aquesta dona que no té temps ni de llegir ni d’anar a una conferència, tornarà a nèixer i escriurà. No cal que pensem que totes les dones que avui renten plats i posen la canalla a dormir escriuran algun dia, però Victoria Ocampo sabia que les dones necessiten escapar-se de la marginació social per no haver de justificar-se davant la societat literària. No podem negar que escriure és un art barat i que no cal un aprenentatge específic. De cada cents escriptores una directora d’orquestra. L’escriptora no fa soroll, només vol temps i silenci...La tradició de narrar, que tant agrada a les dones que no escriuen, ha estat el suport de bona part de la literatura escrita per dones. Narrar necessita un tempo diferent i, també, d’una capacitat per a escoltar les veus que no se senten...Aneu al camp i escolteu una vella que parla sense saber que està fent literatura, una vella que “no s’escolta parlar”, com deia Ramon Miquel i Planas a propòsit del que feia Víctor Català als seus contes. Descobrireu per què la humanitat ha necessitat narrar-se a ella mateixa."


Digues que m’estimes encara que sigui mentida

Comentaris

Totes les pèrdues són doloroses, però més quan tens la sensació que encara no tocava, que s'estronca una vida plena i que té moltes coses per explicar.

Us heu avançat uns dies. No hi fa res. Us apunto al llistat de blogs participants que apareixerà durant el dia 10 de novembre, perquè tothom qui vulgui pugui resseguir tots els escrits d'homenatge a Montserrat Roig.

Gràcies per la vostr participació!
Carme Rosanas ha dit…
Doncs sí, us heu avançat!

Així anem fent ambient...

Gràcies!
Anònim ha dit…
Aquest divendres 4 de novembre, a les 6 de la tarda, es farà un club de lectura del llibre DIGUES QUE M´ESTIMES ENCARA QUE SIGUI MENTIDA a l´Arxiu Històric de Barcelona.

Bona manera de fer-la present entre nosaltres

Imma C.
rosa roig ha dit…
Compteu amb el nostre suport i la nostra presencia virtual.
Anònim ha dit…
Creo que te puede interesar nuestro nuevo blog sobre crítica literaria. Se trata del blog del taller literario "Escribe y tacha".
escribeytacha.wordpress.com
Saludos!

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…