Vés al contingut principal

Himnes de batalla



Himne XI a Atena
Començo el cant per Pal·las Atena protectora de les ciutats,
deesa temible, que junt amb Ares s’ocupa dels treballs de la guerra, 
del saqueig de les ciutats, la cridòria i les batalles,
i que protegeix la tropa quan se’n va i quan torna.
Salut, deesa! Concedeix-nos sort i felicitat!
Himnes homèrics, Maria Rosa Llabrés

“A la Grècia antiga, un himne era un cant, principalment, en honor d’un déu, o en ocasions, d’un heroi o semidéu...Ara bé, etimològicament, s’ha relacionat la paraula amb la rel del verb hyphaíno, “teixir”. Així l’himne podria ésser un “teixit de cant”, cosa que fa referència al particular treball de creació d’una poesia composta oralment, la matèria de la qual seria tan heroica com relativa a la història de les divinitats”. Himnes homèrics, Maria Rosa Llabrés


Himne I 
Com afrontem  un fet  inevitable? 
Un destí que no podem defugir? 
Quines emocions omplin l'espera? 
Vull assumir una decisió, 
però m'espanten totes dues 
i cap d'elles. 
Amb què passem el temps 
mentre el temps passa? 
És la vida. 
Preparada per a la derrota. 
Sóc de gent que mai guanya res. 
Sóc d'esperit maleïdament sacrificat 
i cínicament cristià de la vida. 
Patir, la nostra missió. 
La mort, el nostre destí. 
Arrossegue vint anys de trajectes curts, 
i retards diaris. 

L'olor ens ofega. 
Viatgem junts, i se'ns barreja amb el que pensem,
sentim, amb el que olorem i ens poseeix. 
Suor intensa. Pena compartida. 
Sense miraments. Sense esperança. 
Sense alegria. Bruta. 
Amb tota la pols de la ciutat a sobre. 
  
Així abandone el cau segur de la vida. 
Endevine un coll, un color de pell. 
De lluny ho veig, i els records tornen. 
Si la dona de davant no es mou, 
creuré per un moment
que ell encara és viu. 
Una breu oscil·lació de temps i realitat. 
Ens obstinem a creure que l'espai que ocupem ens pertany. 
  
Si algú s'aproxima, l'instint ens traeix. 
Sabem que només ens pertany l'esperança de solitud 
i l’aïllament que el trajecte ofereix. 
L'anunci de l'arribada, 
com el principi del càstig, 
i novament el dolor. 
El dia ens cansa els pensaments 
i les cordes i les raons. Tramades.
Tornem. Seques, derrotades,
sense força. Carregades de pols.  
  
Tornem, però. 
 El llarg passadís que es mou, 
una nova raó per al joc. 
El sacseig del viatge, artefacte de fira.
El grup, allunyat dels pupitres i les pissarres, 
esclata com la llum del dia. 
Sense parets,  sense pissarres,
la màgia s'ha instal·lat entre nosaltres. 
Els seus crits impossibles, se’ns enganxen al coll. 
Calcomanies oblidades.  
  
Record i trajecte. 
Seurem, hieràtiques, mentre esperem la mort. 
Seurem, serenes i circumspectes. 
Escapem. Esquivem instants.
Seïem, en silenci, i recordem morts 
que no són la nostra. 
Fas un esforç per concentrar-te en la lectura. 
Fas un esforç per concentrar-te en els pensaments, 
Fas un esforç per ignorar l'esclat de vida. 
  
Dolgudes i alleugerides. Quetes. 
L’has vista. Li han buidat l'ànima i la cartera.  
Du les esperances relligades al mocador. 
Totes les penes amagades a la bossa. 
Plàstic per a la felicitat..
Li han buidat la reserva d'il·lusió. 
Torna, com tornem les ànimes 
en descobrir que res no ens pertany. 
  
Això també és la vida. 

Rosa Roig

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…