Onada violeta: tenim drets i tenim dret



El blog s’unix a l’Onada violeta de divendres 10 de febrer, ho fem ja com millora sabem amb la paraula i la imatge, la nostra, la de Marta, la de Montserrat i la de Olimpya, vosaltres us podeu afegir també. Ens reunirem en tot l’Estat Espanyol milers i milers de dones perquè ens vegen, i tornar a reclamar una i mil vegades els nostres drets, aquells que fa tants anys ens neguen, regategen, amaguen i, sempre que poden, ens retallen. 





Les meues dones
No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això:
una dona.
Una dona com les altres,
com les que patixen,
com les que estimen,
com les que veuen i diuen,
com les que veuen i no diuen,
com les malaltes,
com les mutilades i les manipulades,
com les vençudes, les enganyades,
com les que parlen,
com les que callen,
com les que corren i no descansen,
com les de sempre,
com les invisibles...
En definitiva, una dona,
com totes,
viva i per sempre.
rosa roig


Epíleg
Dona desperta’t; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l’univers; reconeix els teus drets. El poderós imperi de la Natura ja no està envoltat de prejudicis, de fanatisme, de superstició i de mentides. La torxa de la veritat ha dissipat tots els núvols de la neciesa i de la usurpació.
L’home esclau ha multiplicat les seves forces, ha necessitat recórrer a les teves per trencar les seves cadenes. Una vegada lliure s’ha tornat injust amb la seva companya. Oh, dones! Dones, quan deixareu d’estar cegues? Quins són els avantatges que heu aconseguit amb la revolució? Un menyspreu més acusat, un desdeny més assenyalat. Al llarg dels segles de corrupció, solament heu regnat sobre la debilitat dels homes. El vostre imperi ha estat destruït, que us n’ha restat? La convicció de les injustícies de l’home. La reclamació del vostre patrimoni; basada en els savis decrets de la natura; qui podria sentir por per una causa tan formosa. La bona paraula del Legislador de les Noces de Canà. Tenim por que els nostres legisladors francesos, correctors d’aquesta moral, durant molt de temps penjada de les branques de la política, però que ja no està de moda, us repeteixin: dones, què tenim en comú vosaltres i nosaltres. Tot, podríem respondre. Si s’obstinessin en la seva debilitat, per col·locar aquesta inconseqüència en contradicció amb els seus principis, oposeu valerosament la força de la raó i les il·lusòries pretensions de superioritat; reuniu-vos sota els estendards de la filosofia; desplegueu tota l’energia del vostre caràcter i aviat veureu aquests orgullosos, ja no servils adoradors rampants als vostres peus, sinó orgullosos de compartir amb els vostres tresors l’Ésser Suprem. Quins siguin els entrebancs que us posin, està a les vostres mans poder enderrocar-los. 


"Fa temps que les dones se senten optimistes. Victoria Ocampo deia a Virginia Wolf, en 1943, que la història de la germana poeta de Shakespeare, morta sense haver escrit una sola línia, viu en totes les dones. Algun dia, somniava l’argentina, la dona que avui renta els plats i posa la canalla a dormir, aquesta dona que no té temps ni de llegir ni d’anar a una conferència, tornarà a nèixer i escriurà....
Digues que m’estimes encara que sigui mentida

Entrades populars