Passa al contingut principal

Primavera valenciana a Vilaweb



Rosa Roig, vidapervida.blogspot.com

Sorpresa i divertida, m’he vist retratada en un article que publica el diari electrònic independent Vilaweb sobre la Primavera Valenciana. Un amic i company m’envià l’enllaç el mateix dia que els cristians creients i obedients, celebraven la mort del seu senyor, mentre la resta de gent celebràvem que, de moment, encara tenim uns dies de vacances perquè nominalment ens conten com a “seus”. Quanta incoherència!

Així m’he trobat convertida en “cara” d’un moviment intermitent que ja va aparéixer en la gran manifestació contra les "ocurrències" del conseller d’educació Font de Mora. Recordeu? Des de l’ensenyament, aconseguirem despertar gent dormida i va eixir al carrer i la sang torna a les nostres venes. Aquella gran explosió, com ara, no s’ha traslladat, però, a les urnes, a la política. Llàstima! Perquè encara que compartisc l’entusiasme de Partal a l’editorial: Ja ho veuen: tot indica que el País Valencià ha esclatat. Molts ho sabíem, que era una qüestió de temps i prou. Que només calia que passara alguna cosa capaç d’alliberar finalment l’enorme quantitat d’energia positiva que els valencians hem hagut de mantenir amagada durant tants anys No compartisc la conclusió, El règim polític valencià, la indecent societat del PP, ha fet aigües. Sí estem en el carrer, i en les xarxes però la dreta seguix guanyant i guanyant, amb un suport social que fa fredat. Que Compromís obtinga més vots no resol res, perquè els quatre gats de la transició, trenta anys després, en són huit. I l’única força, per a mi amb voluntat de majoria, fa temps que s’ha perdut i no troba com ser socialista i valenciana.
Però la revolta per a alguns sorprenent s’ha apoderat dels carrers, diu Partal. Cert, i seguirem apoderant-nos del carrer, entusiastes i generoses, mentre esperem que les urnes, les accions i les consciències canvien de rumb. Tot això, abans que el sol -o la política del PP- no creme, ens creme, i ací no quede "ni Cristo".
Agraisc als amics i amigues de Vilaweb que m’hagen convertit en una cara junt a cares conegudes, en l'article que aparéix en la pàgina 16 "Les cares de la primavera valenciana", cares admirades o estimades com les de Vicent Pitarch, Xavi Castilló, Angel Luna, Mònica Oltra, Acció Cultural, Marc Candela, Diego Gómez, Angel Martí, Francesc Felip, Núria Cadenes, Empar Salvador o Gemma Pasqual. I aprofitaré per recordar, i convidar-vos a recordar, a totes les persones que han participat en l’esclat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f